Com es moren els ocells
d'Oriol Morales
Fitxa artística
Autoria i direcció: Oriol Morales i Pujolar
Amb: Joan Marmaneu
Ajudantia de direcció: Gerard Sancho
Espai escènic i il·luminació: Mercè Lucchetti
Espai sonor: Neus Ballbé
L’Eugeni dorm a casa de l’Abel, un noi a qui ha conegut aquesta mateixa nit. Quan fa poc que ha aconseguit adormir-se li sona el telèfon. En despenjar la seva tieta, la Carme, li diu que la seva mare s’ha mort. Uns dies després l’Eugeni surt del tanatori amb les cendres de la seva mare. Camina per la ciutat fins a arribar al seu pis de Gràcia, on viu sol. Allà, assegut al sofà amb les cendres de la seva mare al davant, és quan se n’adona. L’Eugeni s’adona que un dia ell també es morirà.
Aquest descobriment porta l’Eugeni a un viatge interior en el qual aprendrà a conviure amb la soledat i amb la por i s’adonarà que fins que això passi no podrà prendre una decisió sobre un fet que…
Sinopsi
Carme Canet, Recomana
"Mercè Luchetti ha fet una escenografia increïble, detallista, modificable, transformable, màgica i sorprenent."
Martí Figueres, Núvol
"El treball que fa [Marmaneu] emana sensibilitat i serenitat."
Agus Izquierdo, Núvol
"Els textos de Morales [...] fulguren en una nit fosca gràcies a narratives colpidores i penetrants però, sobretot, fascinants, properes i, per aquest motiu, catàrtiques i reveladores. […] Una obra tranquil·la, reflexiva i pausada, que busca la bellesa d’allò petit.”