L’Eugeni dorm a casa de l’Abel, un noi a qui ha conegut aquesta mateixa nit. Quan fa poc que ha aconseguit adormir-se li sona el telèfon. En despenjar la seva tieta, la Carme, li diu que la seva mare s’ha mort. Uns dies després l’Eugeni surt del tanatori amb les cendres de la seva mare. Camina per la ciutat fins a arribar al seu pis de Gràcia, on viu sol. Allà, assegut al sofà amb les cendres de la seva mare al davant, és quan se n’adona. L’Eugeni s’adona que un dia ell també es morirà. Aquest descobriment porta l’Eugeni a un viatge interior en el qual aprendrà a conviure amb la soledat i amb la por i s’adonarà que fins que això passi no podrà prendre una decisió sobre un fet que ara el preocupa: què fer amb les cendres de la seva mare.