Una escriptora, la diada de Sant Jordi, mentre està signant llibres amb escriptors com Cabré o Monzó, rep d’un desconegut una carpeta que conté una sèrie de cartes d’amor que la seva mare va intercanviar amb un amant sense identitat durant els anys cinquanta. A partir d’aquí, la protagonista comença a indagar sobre el passat de la seva mare, de nom Cecília Balaguer, que va morir misteriosament al 1960, de camí a París, i la identitat autèntica del seu pare biològic.

Des de bon començament, quasi des de la primera línia, els recursos literaris de Carme Riera enreden al públic amb la imatge de la “dona de l’abric blau i el barret escàs” que baixa d’un tren a l’estació de Portbou i mai més no se’n torna a saber d’ella.

Qui és…