Vulcano
de Victoria Szpunberg
Fitxa artística
Autoria: Victòria Szpunberg
Direcció: Andrea Jiménez
Repartiment: Pilar Bergés (Adriana), Iván López-Ortega (Eliseu), Albert Ribalta (Manuel), Eneko Sagardoy (Manu) i Macarena Sanz (Inés)
Escenografia: Judit Colomer Mascaró
Il·luminació: Juan Gómez-Cornejo AAI
"Vulcano" és la història d'una família que intenta salvar-se d'un trauma passat, l'incendi que va ocórrer a l'edifici on vivien i del qual encara no es coneixen les causes reals. L'arribada inesperada d'una documentalista i el seu interès pel relat familiar generarà un canvi substancial en el vincle entre ells. La mirada d'aquest personatge extern alterarà l'ordre de la vida domèstica, provocant en la resta de personatges una competició per acaparar el protagonisme.
Què passa quan una confessió íntima es converteix en representació, en reclam? Tenen més valor les nostres experiències quan formen part d'un relat, quan algú ens mira? On és la frontera entre l'interès genuí pel dolor aliè i el morbo? Fins a quin punt estem disposats a instrumentalitzar el nostre sofriment per deixar de ser invisibles?
Sinopsi
Jose Luís Panero, Entreletras
"Acierta Andrea Jiménez al armar con elegancia este tratado sobre la verdad de unos hechos [...] salpicado de humor en su justa medida, a lo que colabora un excelente elenco, afinado en actores y personajes, de gran carga simbólica."
Diariocrítico Cultura, José-Miguel Vila
"El resultado es un brillante montaje teatral en el que todos los mimbres están perfectamente enlazados. Muy interesante y emotiva. […] La interpretación de los cinco actores [...] es sencillamente magistral."
Vicente I. Sánchez, Nueva Tribuna
“El resultado es una obra profundamente estimulante, donde su reparto da vida a un monstruo narrativo repleto de capas e interpretaciones”.
Javier Vallejo, Babelia-El País
“Andrea Jiménez, su directora, y sus cinco intérpretes abordan el texto de Szpunberg con un sentido del humor afilado: le sacan punta a cada personaje […] Jiménez lleva la obra a un terreno cómico en el que se siente a sus anchas, secundada al unísono por un quinteto sembrado, en equilibrio perfecto: entre todos ellos tensan el texto, lo afinan y le dan volumen”.